Per què hem de parlar de competències? Quina funció ha de tenir l’escola?

Aquesta setmana hem continuat amb el temari de la setmana passada; les competències (tot i que només varem estar parlant dels deu principis segons en Zabala), i hem vist tres vídeos de conferències d’en Zabala. A més, la mateixa informació la podem trobar als capítols dos, tres, cinc i segona part del sis del llibre 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias d’en Zabala (2010).

En la conferència, en Zabala comença explicant breument que una competència és la capacitat que té una persona per resoldre problemes nous en l’àmbit professional (empreses), en les universitats, en les escoles... Amb això, remarca que en l’educació no està del tot present en alguns casos, ja que hi ha mestres que encara miren les competències amb una certa distància.

Però, per què hem de parlar de competències? Quina funció te l’escola? Doncs la funció de l’escola és educar, socialitzar i instruir. Encara que la funció actual és propedèutica, això vol dir, que es prepara als alumnes amb la finalitat de anar passant de nivell i curs, amb la finalitat que els coneixements que adquireix siguin els correctes i necessaris per poder aprovar la prova de selectivitat i poder entrar a la universitat. Per tant, amb aquesta funció propedèutica realment el que estam fent és seleccionar als alumnes, i no donem l’oportunitat d’aprenentatge als alumnes que tenen altres necessitats o que tenen un altre ritme d’aprenentatge. Per tant, en contraposició a tot això, hem de dir que davant d’un país i societat democràtics hem de formar a tots, i no només per a la universitat, els hem de formar per poder fer front als diversos àmbits de la vida, amb totes les competències de les persones, és a dir, formar per a la vida.

       

Personalment, l’educació formal que he rebut, m’ha ensenyat a aprendre a memoritzar tot un seguit de conceptes, que eren molt relatius i abstractes. I que mai he arribat a entendre. Un exemple és el concepte de mol a química. He estat quatre anys emprant aquesta unitat per realitzar operacions a química, però, mai he après que significa. I en moltes ocasions que preguntàvem què volia dir un mol al mestre, ell contestava que no ho havíem d’entendre, que només ho havíem d’aplicar. Llavors, sempre que feia càlculs i problemes hem costava molt i suspenia, excepte el darrer any, a segon de batxillerat, perquè al final feia els problemes de forma mecànica, i quan sortia dels esquemes que m’havia creat, llavors no sabia fer el problema i no entenia res.

En l’actual sistema propedèutic, s’ensenyen diferents matèries de manera selectiva i llavors, l’objecte d’estudi són els coneixements d’aquestes matèries determinades, per tant, el currículum escolar no té l’objectiu d’aprendre per a la vida, sinó que té l’objectiu de seleccionar l’alumnat a partir d’uns coneixements concrets d’unes matèries.

D’altra banda, els mestres hem de ser capaços d’orientar als nostres alumnes en funció de les seves capacitats per poder ser un bon ciutadà. Per tant, els mestres hem d’emprar utopia per poder ensenyar i l’objectiu és un constatant creixement, ja que hi ha coneixements suficients per fer front als nostres objectius i està a les nostres mans.

En la meva trajectòria com alumne, que encara continuo, he tingut mestres que realment és preocupava per ensenyar-nos experiències i situacions importants per a la nostra vida, deixant una mica de banda el temari. O altres mestres que ens ensenyaven de manera més amena i per tant, anàvem amb més ganes a les seves classes. O un professor amb el qual no varem emprar el llibre de text per a res, i varem estar tot el curs aprenent a parlar i expressar-nos en públic. Per això, varem fer treballs en grup, i els varem exposar a classe a final de curs. Per a aquest professor l’expressió oral i el treball en grup, eren dos factors fonamentals i importantíssims, i d’això es va donar compte quan va començar a fer conferències.

                  

En Zabala diu que una persona és competent quan domina els conceptes, els fets, els procediments i té actitud.

En aquesta conferència diu que una competència és la capacitat de fer front a situacions diverses de forma eficaç i en un context determinat. Hem d’actuar de forma flexible. I explica la flexibilitat a partir d’un exemple: Arriben quatre amics a casa, i ens diuen que no han sopat, llavors, teniu vàries opcions possibles. Anar a sopar a un bar/restaurant, demanar que ens portin sopar xinés a casa o tenir actitud, i fer una truita per cadascú. Llavors, si optes per fer les truites, a cada persona li agraden d’una manera. Així, el cuiner haurà de fer una truita més feta o més crua depenent de cada persona. Així, el cuiner ha de ser competent i d’una manera flexible.

Però, per ser competent, hem de fer anàlisis de situacions complexes i seleccions des de ben petits. “El punto de partida es la necesidad de intervenir ante una situación única y compleja en un contexto determinado” Zabala  (2010, 46)

D’altra banda, en Zabala es pregunta: Com s’aprenen els fets?

Els fets s’aprenen repetint un nombre de vegades i memoritzant. Així, la forma més ràpida i fàcil d’ensenyar fets és a partir de l’exposició. En aquest model expositiu, els alumnes han d’estar col·locats uns als costat dels altres, prestar atenció i estar en silenci. Però, aquest mètode no sempre és el correcte. Ja que aprenem els conceptes a partir de les nostres pròpies experiències. Per tant, per aprendre fets els hem de comprendre i hem de construir el coneixement fent relacions amb els nostres coneixements previs. “La comprensión previa de los conocimientos es un paso inexcusable a las actividades de memorización y, en segundo lugar, de que esta comprensión solo es posible cuando el alumno, mediante un proceso que siempre es personal, reconstruye o elabora el objeto de estudio mediante actividades que le exigen una gran actividad mental.” Zabala, (2010, 56). Per tant, si vull conèixer que construeixen els alumnes els he de fer debatre i no serveix el model expositiu per part del mestre. En relació a com aprendre fets, Zabala posa l’exemple que per aprendre a ballar, necessitem un model a seguir, i llavors, hem de dividir la classe en petits grups en nivells d’iguals, és a dir, que tenen més o menys les mateixes habilitats. Així, podem fer una exercitació i reflexió del que fan els alumnes.

Les actituds s’aprenen amb un vincle afectiu i emocional. Per tant, per saber que és ser  solidari, no es suficient amb dir “Jo vull ser solidari”, per saber que és ser solidari, hem de fer accions solidàries i posar-ho en pràctica.

En definitiva, en Zabala defineix el terme competència al seu llibre i diu que “la competencia ha de identificar aquello que necesita cualquier persona para dar respuesta a los problemas a los que se enfrentará a lo largo de su vida. Por tanto, competencia consistirá en la intervención eficaz en los diferentes ámbitos de la vida mediante acciones en las que se movilizan, al mismo tiempo y de manera interrelacionada, componentes actitudinales, procedimentales y conceptuales”. Zabala, (2010, 45)

A més, les persones han de ser competents en la dimensió social, la interpersonal, la personal i la professional.

En la meva opinió, aprendre competències són imprescindibles per a la vida, ja que durant tota la nostra vida, se’ns plantegen una gran quantitat de problemes, i hem de ser capaços de fer-los front de manera correcta. Però, aquestos problemes, no són els típics problemes que ens plantegen a matemàtiques, són problemes que trobarem en diferents situacions reals i per tant, hem de tenir la base per poder afrontar-nos a aquestos problemes en la realitat. Tot i això, crec que el currículum a més d’estar basat en competències, també ha de basar-se en l’estudi i el coneixement. Amb això, vull dir, que hi ha d’haver una mica de tot. Perquè és molt polit dir que tot s’ha de fer a partir de crear coneixement i fer-ho a partir d’experiències quan el nen està a infantil i a primer de primària, però llavors, els següents anys es troben que no saben arribar als requisits que demana el seu nou currículum. Per tant, hem d’ensenyar amb competències, però sense deixar completament apartat l’estudi, per facilitar la incorporació de l’alumne al model més tradicional que s’imparteix als cursos posteriors. Amb els anys es pot fer un canvi en l’educació primària i ser una escola més constructivista, però, llavors, tendirem el mateix dilema quan els nens arribessin a l’educació secundària o al batxiller i es trobessin amb un canvi radical, on els alumnes es trobarien desorientats i no sabrien com arribar al nivell que es demana. Per tant, el que hem de procurar és que no hi haigui un gran canvi en el model educatiu (tradicional o constructivista) dels alumnes.

Per la meva part, os recomano que mireu aquest vídeo, ja que tots els conceptes queden molt clars i ben explicats emprant un seguit d’exemples. Tots aquestos vídeos, es troben al cloc de l'Associació Pitiüsa per a la Renovació Pedagògica; APREP, i allí podreu trobar totes les conferències d'en Zabala que tracten sobre les competències a més de informació i altres escriptors.

A continuació, he creat un vídeo amb una eina informàtica, aquest programa és diu animoto, i es molt fàcil d’emprar. Pots aconseguir fer un vídeo de manera ràpida i sense haver de ser un expert en informàtica. Os recomano que ho proveu!!

          

           Make your own slideshow at Animoto.

Totes aquestes fotos estan agafades del programa Flickr, que és una eina que ens permet publicar i emprar fotografies respectant els drets d'autor. Per tant, les fotos que he emprat per fer aquest vídeo d'Animoto són Creative Commons. Així, la primera imatge és de brixton, la segona és de CockburnLibraries, la tercera va ser publicada per Cockburn Libraries, la cuarta també és de Cockburn Libraries, la cinquena pertany a  Cactus_cat042 i l'última és torna a ser de Cockburn Libraries. A tots vosaltres moltes gràcies per deixar emprar les vostres fotos.