diumenge, 18 de novembre del 2012

El canvi en educació.

Fins ara el currículum era disciplinari, però per ensenyar per competències ho hem de fer de forma global i implica diverses àrees.
Comunicatives:
1-      Comunicativa lingüística i audiovisual
2-      Artística i cultural
Metodològiques:
3-      Tractament de la informació i competència digital
4-      Matemàtica
5-      Aprendre a aprendre
Personals:
6-      Autonomia i iniciativa personal
Conviure i habitar el món:
7-      Coneixement i interacció amb el món físic
8-      Social i ciutadana

A partir d’aquest esquema podem dir que “No existe una metodología propia para la enseñanza de las competencias, pero si unas condiciones generales sobre cómo deben ser las estrategias metodológicas entre las que cabe destacar la de que todas deben tener un enfoque globalizador” (Zabala, 2010, 163)

        Amb això vull dir, que si ensenyem des d’un punt globalitzador fa que no perdis la relació dels coneixements amb la realitat. Així, com afirma en Zabala al seu llibre 11 ideas clave para aprender y enseñar competencias “Enseñar competencias implica utilizar formas de enseñanza consistentes en dar respuesta a situaciones, conflictos y problemas cercanos a la vida real, en un complejo proceso de construcción personal con ejercitaciones de progresiva dificultad y ayudas contingentes según las características diferenciales del alumnado” (2010, 123)  Personalment, a partir de la meva pròpia experiència com alumna, el més important és aprendre per a la vida. Quan jo vaig estudia (i encara en moltes escoles), el més important era aprendre molts de continguts, i si eren més complicats d’entendre encara millor, i jo quan m’estudiava aquelles definicions paraula per paraula, no comprenia que volien dir i mai les vaig assimilar. Així que, malauradament, si ara em preguntessin qualsevol concepte dels que he aprés, probablement sabria de que es tractava, però no seria capaç de explicar el seu significat. Amb això, vull dir que es molt important aprendre realment el concepte, però només arribem a aprendre un concepte quan el considerem útil per a la nostra vida o que tingui alguna funció per a nosaltres. Per tant, hem d’ensenyar coses útils i que puguin aplicar els nens en la seva vida real, i una vegada aprés el més important, llavors, també hem d’ensenyar altres coses, perquè aprendre mai ocupa lloc.

        D’altra banda, mos pensem que una competència es basa en una assignatura, però totes aquestes competències s’han d’ensenyar desde qualsevol àrea sense necessitat de crear una altra assignatura i encara menys sense haver de incrementar els continguts del currículum. El aprendizaje de los contenidos procedimentales exige un proceso de enseñanza que debe ser largo en el tiempo y no situarse en una sola área, sino que las actividades se realicen en la mayoría de ellas” (Zabala, 2010, 152) Llavors, a l’hora d’avaluar, per avaluar la competència lingüística no només ho farem desde l’assignatura de llengua, sinó que ho avaluarem a partir del que diuen els alumnes i com ho diuen en totes les diferents àrees.

        Tot i que constantment estem parlant de competències bàsiques, cal dir que a l’educació infantil, no es treballa amb competències, però em de preparar als nens per treballar amb competències quan arribin a primària. Per arribar a assolir aquest objectiu, tots els mestres dels diferents nivells han de treballar en grup per a aconseguir un bon desenvolupament dels alumnes, com diu en Zabala “Estos contenidos deben ser tratados por todos los profesores/as del centro, de modo que todas las actividades de enseñanza y aprendizaje utilicen las estrategias apropiadas para la adquisición de los procedimientos y de las actitudes” (2010, 153). Jo estic d’acord amb aquesta idea de que els mestres treballin en grup, però també vull destacar la seva dificultat, encara que això no sigui un precedent d’excusa. Per tant, els mestres han de treballar en grup per saber el comportament dels seus alumnes en les diferents activitats que realitzen i així poder arribar a analitzar la classe en grup i també avaluar-la, perquè potser un nen no té la confiança suficient amb la seva mestra de català i per tant no parla molt a classe, però, llavors a gimnàsia està tota l’estona participant i utilitzant correctament la llengua catalana. Llavors, en aquest moment és molt interessant que la mestra de català, gràcies a la informació que li proporciona el mestre d’educació física, pugui tenir en compte el vocabulari i expressió del seu alumne i poder avaluar-lo millor.

       A continuació hi ha uns quants vídeos d’en CE Jacint Verdaguer que tracten del canvi basat des d’un enfocament globalitzador “según el cual toda unidad de intervención debería partir de una situación próxima a la realidad del alumno, que le resulte interesante y le plantee cuestiones a las cuales tenga que dar respuesta.” (Zabala, 2010, 178)

 

         Aquest vídeo tracta el canvi de les eines. Les eines han de ser útils, i els professors hem d’estar informats en les noves tecnologies. Però, també hem de tenir present que les tecnologies per si soles no fan millorar els resultats de l’aprenentatge, el que millora els resultats de l’aprenentatge és la metodologia que s’empra. Per tant, el que hem de fer es desenvolupar els coneixements amb els nens, no ens em de basar en els continguts.




Els espais tenen una funció important en la organització per a l’aprenentatge. Com afirma na Isabel Soler al seu llibre Aprender y enseñar en educación infantil Los niños y niñas necesitan espacios abiertos y con unas condiciones higiénicas y físicas mínimas para sentirse a gusto.” (2010, 118). Per tant, “El tiempo y el espacio son variables metodológicas fundamentales, ya que un uso rígido de ambas puede impedir el aprendizaje de muchas de las competencias previstas.” (Zabala, 2010, 176) A més, hem de dir que l’aula ha de canviar, perquè ara ja no hem d’escoltar només al professor, sinó que ens hem d’autoescoltar tots.  A més a més, en Zabala dóna molta importància a la distribució de l’espai, “Con relación al espacio, debemos contemplar las características de la distribución física del aula y la necesidad de utilizar otras zonas. Será imprescindible una distribución del espacio que se adapte a las características de la correspondiente dinámica grupal.” (Zabala, 2010, 177) igual que na Isabel Soler que diu, entre altres coses, que “El patio es un lugar importante donde pueden potenciarse y favorecerse capacidades y contenidos determinados.” (I. Soler, 2010, 121)

 

 Jacint Verdaguer explica els canvis en l’escola i en l’entorn, i deixa clar que a les escoles no treballem només amb una cultura, per tant podem dir que hi ha una globalització. Llavors, l’escola s’ha d’obrir a l’entorn, per tant, els alumnes han d’estar i aprendre en contacte amb l’entorn i així fem que el coneixement sigui útil. Per tant, des del punt de vista de l’alumne “hacer aprendizajes globalizados significa establecer relaciones entre lo que se le presenta o explica y lo que ya sabe o ha vivido, con lo cual puede hacer un aprendizaje más o menos significativo” (I. Soler, 2010, 152)


En aquest vídeo es remarquen els canvis en les noves tecnologies i referents pedagògics. Jacint Verdaguer contextualitza el tema afirmant que anteriorment l’accés a la informació estava delimitada per les classes socials i econòmiques superiors. Els nens que tenien una enciclopèdia  a casa era un luxe i els nens que tenien accés a la informació a l’escola eren els que anaven a l’escola privada. Fins que es va escolaritzar a tothom i es varen crear les escoles públiques. Actualment, les escoles públiques tenen accés a la informació i per tant, ara és molt més fàcil seguir els reptes pedagògics que plantejaven els grans autors, és a dir, ara és el moment perquè tothom pot accedir a la informació.

D’altra banda, cal destacar que en educació infantil tots els temps són educatius i es tracta de crear bones rutines. Per exemple a l’hora d’escorçar, els nens aprenen hàbits de neteja com rentar-se les mans abans i després de menjar, aprenen a menjar tot sols, aprenen a estar tranquils amb els seus companys de classe... Com destaca na Isabel Soler al seu llibre “El pequeño crece y aprende en todo momento gracias a la acción educativa de las personas que le rodean y las experiencias que tiene en este contexto.” (2010, 111)

        Hi ha tres maneres d’organitzar els components de les competències, per una banda estan els de caràcter disciplinar, d’altra banda els de caràcter interdisciplinar i per últim els que tenen caràcter metadisciplinar. Aquestos conceptes els explica en Zabala al seu llibre 11 ideas clave para aprender y enseñar competencias de la següent manera: “Algunos contenidos tienen un soporte claramente disciplinar, otros dependen de una o más disciplinas (interdiciplinares) y otros no están sustentados por ninguna disciplina académica (metadisciplinares)”. (2010, 136) A partir d’aquestos conceptes i tot el que hem dit anteriorment  “El análisis de las competencias nos permite concluir que su fundamentación no puede reducirse al conocimiento que aportan los distintos saberes científicos, lo que implica llevar a cabo un abordaje educativo que tenga en cuenta el carácter metadisciplinar de una gran parte de sus componentes” (Zabala, 2010, 135) Per tant, podem dir que “las áreas que asumen la enseñanza de las competencias son de carácter interdisciplinar y metadisciplinar” (Zabala, 2010, 165)

        Segons en Zabala necessitem diferents agrupaments flexibles, per tant “la metodología para el aprendizaje de las competencias debe contemplar una organización social del aula en la que convivan al mismo tiempo: el gran grupo, los equipos fijos heterogéneos, los equipos flexibles homogéneos o heterogéneos y el trabajo individual” (Zabala, 2010, 175). A vegades farem la classe o una activitat en gran grup i en altres ocasions en grups més petits per a que els propis alumnes aprenguin a partir dels seus companys. A més, aquestos grups, poden ser homogenis on tots els alumnes tinguin més o menys les mateixes habilitats i coneixements enfront d’un tema o heterogenis, on els grups estan formats per alumnes que tenen diferent nivell i diferents habilitats, així uns poden aprendre a partir dels altres. Amb aquesta ajuda, els alumnes van retallant la distància d’aprenentatge proper, ja que per arribar a assolir uns coneixements es necessita l’ajuda d’una altra persona que conegui el tema. A més, recolzo la idea de poder organitzar la classe de maneres diferents a la manera tradicional on tots els alumnes hagin d’estar asseguts en cadires, en fileres observant al professor. Per tant, s’ha de poder organitzar la classe depenent de l’activitat que es pretén fer. Així, podem fer un cercle amb totes les taules, o separar-les per grups o simplement estar tots asseguts a l’estora o repartits per l’aula.

                    my empty classroom

Aquesta imatge pertany a na MNicoleM i l'he agafada de Flickr.
Però, també cal dir que necessitem diferents maneres de treballar, per aquest motiu en determinades ocasions és important que els alumnes treballin de forma individual i sistemàtica. Ja que el problema de l’educació formal ve quan això avarca tot el temps d’aprenentatge i només s’empra aquesta metodologia. Per tant, com diu en Zabala “la respuesta a las necesidades educativas pasa por el dominio de múltiples estrategias metodológicas, entre ellas la propia exposición magistral, que deben ser aplicadas, de forma flexible y no arbitraria, según las características de los contenidos en función de los objetivos previstos para ellos, y de las características del alumnado” (2010, 164)

        A més, cal destacar que per a que els nens aprenguin nous coneixements necessiten un ambient adequat, per tant, “las relaciones que se producen en el aula entre profesor y alumnos o entre alumnos afecta al grado de comunicación y los vínculos afectivos que se establecen y que dan lugar a un determinado clima de convivencia” (Zabala, 2010, 172), a més, “el ambiente general, las valoraciones que se transmiten y las relaciones que se establecen tienen que traducir los valores que se quieren enseñar. En parte, este clima será el resultado de las imágenes que transmita el propio profesorado.” (Zabala, 2010, 174)

        A partir del treball per projectes l’alumne construeix el seu propi coneixement. El procediment de realització d’un projecte, ve marcat primerament pel plantejament d’un conflicte fins arribar a solucionar-lo.

        Planificar les classes a educació infantil té diverses utilitats com: “ Permite tomar consciencia de la intencionalidad que preside la intervención, prever las condiciones más adecuadas para alcanzar los objetivos propuestos y disponer de criterios para regular todo el proceso” (I. Soler, 2010, 126). Per tant, encara que l’educació infantil no sigui obligatòria, els mestres hem de programar les nostres classes, ja que té grans beneficis. Tot i que les classes estiguin programades, probablement que el es farà realment durant aquella sessió no serà tot el que la mestra havia programat perquè molt sovint hi ha imprevistos que porten cap a una desviació, però que finalment la mestra torna a reconduir per arribar a assolir els objectius plantejat. “A veces, la propia maestra decide modificar parcial o totalmente las previsiones, ya sea porque merece la pena aprovechar un acontecimiento extraordinario, o bien porque, por algún motivo, lo que se había diseñado no funciona tal como estaba previsto y se considera más razonable introducir un cambio.” (I. Soler, 2010, 145) Això es així, perquè no només hi ha un únic camí per arribar als objectius.

        A partir del que hem donat a classe y d’aquesta entrada al bloc, m’he fixat que els alumnes aprenen dels seus companys. És una cosa òbvia, però no m’havia parat a pensar en aquesta possibilitat. A més he aprés nou vocabulari com són les paraules interdisciplinar i metadisciplinar. 


També, com cada setmana, hem aprés un artefacte nou. Aquesta setmana es tracta de fer una foto a una situació real que pot causar algun conflicte a un infant. És a dir, una situació que provoqui que el nen es qüestioni el que veu. Jo, no he fet la foto durant aquesta setmana, però he posat aquesta d’un dia d’hivern que va nevar, perquè, estava a casa amb la meva cunyada de sis anys y va ser el tema de conversa durant un parell de dies.


Per què només neva quan fa molt de fred?

CIMG0284

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada